Les runners a la Ciutat del Running

Cada vegada més dones connecten amb el running. El nombre de corredores en els últims anys és més que excel·lent i ha crescut de forma espectacular. Elles ja no són estranyes convidadas en les carreres. Però… Quin atractiu han trobat les dones en la pràctica del running?

La carrera a peu ha passat a convertir-se en una cita diària en cadascuna de les agendes de tots; tant d’homes com de dones. Córrer no és una moda, és salut i a açò acompanya moltíssims factors positius a nivell personal. Especialment destacable és la seua directa repercussió en els àmbits de la vida tant laboral com a social: “Supose que anem prenent consciència dels beneficis que ens aporta l’esport. No solament per a mantenir-nos en forma, sinó també per a la nostra salut. A més, el running et permet anar al teu ritme, i no necessites un horari fix. I açò, quan tens família, és molt important” respon Almudena Vivó, corredora recentment iniciada en la carrera a peu, que argumenta sobre la seua motivació per a eixir a córrer.

Vivim una època d’auge en la pràctica del running en el qual les dones juguen un paper protagonista. Però no sempre ha sigut així. cal recordar, que fa amb prou faenes cinc dècades, les dones tenien prohibit participar en qualsevol carrera. Una història canviada a força de pundonor per Bobbie Gibb i Kathrine Switzer, els qui van aconseguir canviar la concepció de la carrera a peu.

Ja a València, aplicada aquesta qüestió del gènere a les competicions locals, l’estampa de les carreres populars ha anat canviant de forma subtil cap a una presència més equilibrada, on la dona trenca amb la por davant la distància a recórrer i es veu a nombrosos grups de dones amb ganes de sumar quilòmetres a les seues cames i demostrar que la carrera a peu -siga el que siga la distància- també és cosa d’elles.

Com a mostra, està l’exemple de les dades arreplegades en l’última edició de la Marató València Trinidad Alfonso, on el nombre de dones va superar els 1.300 dorsals i en la Mitja Marató València Trinidad Alfonso, es va superar la xifra de les 1.800. Xifres que pocs imaginaven fa uns anys. “Encara queda molt per fer per a aconseguir les xifres de participació femenina que tenen altres països. I per tant cal seguir realitzant accions específiques que acosten més dones al running i a la pràctica esportiva”. Apunta Mara Aparicio, que des de Nosotrasdeportistas.com, com a impulsores de la Carrera 10KFem, han sigut part activa i en la seua justa mesura, canalitzadores d’aquest enlairament femení: “A València hi ha hagut una evolució molt bona en els últims anys. Quan comencem en Nosaltres Esportistes a tenir grups d’entrenament de running femení en 2011, no hi havia quasi dones que corregueren en grup, ni equips femenins. Hui són moltíssimes les dones en grups d’entrenament (femenins i mixts) i també grups de 6, 8, 10 amigues que ixen juntes a córrer”.

I és que el cas és que, calçar-se les sabatilles i eixir a córrer enganxa, tant a homes com a dones. El contagi col·lectiu és constant. Els grups d’amics i amigues, o els propis clubs esportius, són exemple d’aquesta constant presència femenina en el món de les maratons i mitges maratons. Com a exemple, la SD Correcaminos, club de referència de la ciutat de València i organitzador de la Mitja Marató i la Marató València Trinidad Alfonso, compte en la seua entitat amb un total de 113 dones sobre el seu total de 631 socis que participen de forma activa amb la samarreta aurinegra. I amb el pas dels anys, el nombre va en creixement.

Però sola o acompanyada, la qual cosa queda clar és que el propòsit d’una runner, és el mateix, optar a metes majors: “En el meu cas, córrer és una forma de mantenir-me en forma i com no, de posar-me reptes a superar. L’important és que córrer em serveix per a desconnectar del dia a dia. Si la cosa va bé i em veig amb ganes, igual em decidisc i em prepare la Mitja Marató de València” apunta Almudena Vivó, que s’acomiada i reprèn la seua carrera pel llit del rio Turia. No hi ha temps ni ritme que perdre.