La Policia Local de València també es posa les sabatilles

Invisibles per a molts però imprescindibles perquè cada any es puguen celebrar les carreres. No parlem dels dorsals o de les tanques de protecció per a delimitar el recorregut. Estem parlant de la Policia Local de València. A més de tractar d’oferir als corredors les millors condicions per practicar la carrera a peu, alguns d’ells també són runners. Una barreja de passions que dificulta el compartir afició i treball, però que no pot frenar un grup de Policies que necessiten tenir la carrera a peu en les seues vides.

Jaime García és intendent de la Policia Local de València i porta ja coordinant i organitzant la Marató València Trinidad Alfonso 15 anys, vora la meitat de les edicions que es porten celebrades a la ciutat de la prova maratoniana. Amb un altíssim bagatge en esdeveniments de gran calibre a la ciutat, Jaime assegura que “la Marató València Trinidad Alfonso és el dispositiu més complex que té la Policia Local al llarg d’any“. Són més de 400 membres del cos els que se situen al llarg dels 42 quilòmetres per mantenir un alt nivell de seguretat en el major nombre de trams possibles. “Per la Marató som més del doble de persones les que estem al servei dels ciutadans que, per exemple, en l’Ofrena de Flors a les Falles“.

Compartir treball i passió no ha de ser fàcil, i si no que l’hi expliquen a Enrique Villodo, membre del cos de la Policia Local de València que en moltes edicions ha hagut de quedar-se amb les ganes de participar en la Marató València Trinidad Alfonso i posar-se de l’altre costat de la barrera. L’objectiu que es planteja la Policia Local i per al qual estan presents en la prova és per “evitar que atropellen cap corredor perquè algun vehicle haja interpretat malament un senyal o perquè hi haja una deficiència en la senyalització“.

El personal del cos de Policia confessa que el treball més dur per a ells és quan es planteja algun canvi, per xicotet que siga, per part de la SD Correcaminos, organitzadora de la prova costat de l’Ajuntament de València. “Ells tracten de millorar el recorregut perquè augmenten les possibilitats dels participants de rebaixar les seues marques, però a nosaltres ens suposa també un esforç perquè hem de tornar a dissenyar tota l’organització policial i tots els dispositius, i ens pot portar entre 6 o 7 mesos fer-ho“.

L’organització d’una marató en una ciutat com València és prou complicada. I té la seua explicació: “València és una ciutat que està partida pel riu i per creuar d’un costat a un altre cal utilitzar un dels ponts, i en algunes proves hi ha tallats fins a 7 o 8 ponts, i hi ha alguns conductors que no ho entenen“. Però els esforços tant de la policia com de Correcaminos i dels ciutadans han fet possible que tant la Marató València Trinidad Alfonso com la Mitja Marató València Trinidad Alfonso hagen rebut l’Etiqueta de Plata per part de la IAAF, un reconeixement que només tenen 26 proves més arreu del món i que evidencia la seua qualitat organitzativa.

No obstant això, hi ha molts ciutadans valencians que es veuen perjudicats per les carreres que es celebren al llarg i ample de la ciutat de València i que produeixen talls al trànsit. A ells, la Policia -que moltes vegades pateix les critiques- els demana que “pensen que l’esport en una ciutat, en una societat, és fonamental per al desenvolupament i la cohesió. Que tinguen una miqueta de paciència i d’empatia“.

Dins del cos de la Policia Local hi ha molts membres que, quan es treuen les botes pròpies de l’uniforme, s’enfunden les sabatilles de córrer i desapareixen ràpidament a l’horitzó. Gemma Rubio, Patricia López, Alfonso Martínez i Enrique Villodo són només un xicotet grup dins de tots els policies locals que necessiten la carrera a peu quasi diàriament. “Moltes vegades eixim en grup uns quants policies. Complementa la nostra feina. Quan treballem en la marató, moltes vegades ens veiem reflectits i ens posem al lloc del corredor perquè ens agrada l’esport. La majoria de gent entén que es talle la ciutat per a la Marató València Trinidad Alfonso sempre que l’informem bé. I en el tema de l’esport, encara que no puguem córrer, també ens sentim identificats i com ens agrada l’esport, a treballar, que és el que toca“, confessa Gemma Rubio.

És tanta la seua afició que fins i tot han arribat a eixir a córrer a les 6 del matí. I el més sorprenent de tot és que no eren els únics corredors que es trobaven, per exemple, en el llit del riu. Com a bons amants del running no s’han pogut resistir a estrenar el nou circuit 5k: “El nou carril em sembla perfecte perquè ens separa dels ciclistes. És fantàstic. El terreny és perfecte perquè va amb terra batuda i el riu té molts quilòmetres, el que li dóna un enorme trajecte i més que bo per córrer. Poques ciutats conec així, i com es va a ampliar, molt millor“, diu Enrique Villodo, que porta ja a l’esquena 11 maratons i més de 30 mitges maratons.

Patricia López, per la seua banda, destaca que “com el riu circula al llarg de tota la ciutat qualsevol persona pot accedir. La ciutat ha guanyat moltíssim amb l’esport i amb el running“. A més, la introducció cada vegada més gran de les xiques en el running i en l’esport és “una bona imatge per a la representació corporativa i també per a la representació social de la dona“, assegura l’intendent García.

“Al riu hi ha més dones que homes“, afirma Gemma Rubio. “Som moltes més. Abans algunes anaven al gimnàs, però ara ja no. Fa uns anys eren més els homes i fins i tot eixien grups d’homes, i jo, la xica“. I Alfonso Martínez pot corroborar: “Ara, en el grup de pares en què jo estic, la majoria són dones“. És una prova significativa que esta pràctica esportiva creix a passos de gegant i ha provocat un augment més que considerable del públic femení esportista.

Tant ha canviat la pràctica d’esta activitat com és el running que ara és pràcticament imprescindible eixir a córrer amb una camiseta tècnica d’un color cridaner. “Al principi semblava que anàvem disfressats, però ara el que va discret és el rar. La indumentària ha canviat molt, perquè abans anàvem amb samarretes de cotó i ara tothom per casa té 7-8 samarretes tècniques“, diu Patricia López.

Si estàs dins de la Marató València Trinidad Alfonso, ja siga corrent o treballant, “vius la idiosincràsia del corredor i també la feina dels policies, que es valora quan hi ha errades o falta coordinació. Tenim la sort de veure-ho tant des de dins com des de fora“, assegura Villedo. Però al final l’important és participar. D’una manera o d’una altra. I seguir corrent. I la Policia vol una ciutat que mantinga el ritme en la carrera.