Praga i València, dos referents a una marató de distància
Un total de 2.056 quilòmetres són els que separen València de Praga, la capital de la República Txeca. No obstant açò, des del prisma organitzatiu d’una marató es podria dir que esta distància queda reduïda simbòlicament a la de Filípides i a la seua moralina: resulta llunyana, però es pot abastar.
La República Txeca és, per mèrits propis, un clar exemple de carreres a peu ben organitzades en totes les seues àrees. Una bona mostra d’açò són les set etiquetes d’or de la IAAF que reuneixen les seues principals proves baix el paraigua Runczech: cinc mitges maratons i una marató, a més d’una carrera de menys kilómetres com és el Birell Prague Grand Prix. Totes elles el converteixen en el país amb major reconeixement a nivell internacional en este sentit. A més, són dos de les úniques quatre ciutats del món amb Marató i Mitja Marató guardonats amb l’Etiqueta d’Or de la IAAF.
Per la seua banda, el corredor nacional i internacional té cada vegada més clar que “No és el mateix córrer, que córrer a València”, una màxima que sempre es fa realitat al novembre i que durant l’any es dóna a conèixer arreu del món. Justament, l’última parada d’este gira va ser a Praga, coincidint amb la celebració de la seua marató.
La capital txeca va respirar running des de l’inici de la setmana passada amb cartells en cada cantonada anunciant les milers d’ànimes que correrien pels seus carrers. Així, la gent aprofitava qualsevol moment per a fotografiar-se amb l’arc de meta malgrat que encara faltaven moltes hores per al tret d’eixida. Paral·lelament, la fira del corredor que va congregar a més de 20.000 persones al llarg dels seus tres dies de durada.
Amb tot, les grans marques i les millors proves a peu del continent no van voler perdre’s esta cita que celebrava el seu 22é aniversari. València Ciutat del Running, amb Marató i Mitja Marató València Trinidad Alfonso al capdavant, tampoc va faltar a l’esdeveniment. En la seua primera visita a la capital txeca, els corredors locals i estrangers – amb l’especial interès dels runners italians – van parar, van fotografiar i van mostrar la seua devoció per les dues proves. A més, el stand valencià va tenir com a mestre de cerimònies en esta ocasió a Paco Borao, el president de AIMS i de la SD Correcaminos, entitat organitzadora de les dues principals carreres de la capital del Turia.
En el que a la marató de Praga es refereix, el kenyà Lawrence Cherono va confirmar l’altíssim nivell organitzatiu i esportiu de la prova – amb molts quilòmetres de traçat en forma de pavé –, portant-se el triomf en la categoria masculina amb un temps de 2:07:24. Entre les dones, la seua compatriota Lucy Karimi va aconseguir parar el cronòmetre en 2:24:46, sent el 28º millor temps de la temporada.
D’altra banda, destaca el gran nombre de corredors asiàtics que també van voler ser partícips de l’esdeveniment, el qual ja tenia fama de ser fetitxe per als orientals, però que enguany ha incrementat notablement la presència de runners originaris de països com el Japó, la Xina o Taiwan.
En definitiva, una prova tractada amb molta cura, que no de bades és la cita per excel·lència a Praga. Va comptar amb més de 10.000 participants que van gaudir d’una jornada més que propicia per a la pràctica esportiva: el clima va acompanyar durant tota la setmana i no va ser menys en el dia de la carrera. València Ciutat del Running va aprofitar este favorable context per a deixar la seua empremta i estrènyer llaços amb la qual representa la més important celebració atlètica del món al mes de maig.
