El retrat de València en la Marató
València va somriure com cada any, des de fa un lustre, al tercer diumenge de novembre. La ciutat va vestir les seues millors gales per rebre a un esdeveniment esportiu, que any rere any demostra la seua connexió amb la ciutadania i tot el que esta terra és capaç de projectar al món a través de l’esport.
La Marató València Trinidad Alfonso de 2015, en un dia perfecte per a la pràctica del running i en un ambient immillorable al llarg dels 42.195 metres del circuit, va comptar amb una afluència de públic espectacular i la felicitat dels corredors després d’acabar la marató valencià va ser el veritable èxit de la prova. En l’esportiu, com va declarar Paco Borao, president de l’entitat organitzadora de la prova, la SD Correcaminos juntament amb l’Ajuntament de València, “va ser només la guinda a un dia rodó“.
I és que el matí va començar molt prompte amb els corredors posant a punt tot el seu cos per a un dia inoblidable. Nervis, emoció, i milers i milers d’històries s’amuntegaven després l’arc d’eixida del pont de Montolivet. Una eixida que imposava a més d’un i des d’on ja no hi havia marxa enrere. La Marató València Trinidad Alfonso estava a punt de començar, però no sense recordar els successos de divendres passat a París amb un més que respectuós i emotiu minut de silenci. Perquè molts han estat els francesos que han acudit a la prova, amb la ment a casa seua i els seus cossos a la ciutat de València, i que han volgut retre tribut als seus compatriotes amb una gesta èpica.
Des del primer metre de la carrera ja no hi va haver cap moment en què tots els participants no es veiessin encoratjats pel poble valencià, que va complir amb escreix el repte de córrer a animar. Ni un sols metre sense gent, sense un aplaudiment, sense un crit d’ànim … Fins i tot hi va haver algun que s’ho va prendre tan al peu de la lletra, que va voler seguir el pas del cap de carrera, cosa que només va poder fer durant uns segons i li va servir per convèncer-se que això de córrer, és cosa de valents.
Una vegada creuada la línia de meta i amb John Mwangangi i Beata Naigambo com a vencedors, les gestes esportives no van deixar de succeir-se. València es va coronar com la Ciutat del Running, ja que els 4 millors temps de la història en sòl espanyol han estat obtinguts en este passat diumenge 15 de novembre. Es va batre el rècord del circuit tant en la categoria femenina com en la masculina.
En homes, València va aconseguir el millor temps de la història a Espanya en la distància de Marató i més de 800 corredors van baixar de les 3 hores, el que demostra que el nivell esportiu de la carrera valenciana és excel·lent i que ací, es corre molt ràpid . I per si fos poc, Hassan Ahounchar, amb 2h10: 13, va fer la quarta millor marca mundial de tots els temps en categoria veterans M40.
Unes estadístiques que posaven la cirereta a una jornada rodona que va concloure com va començar: amb un somriure contagiós. La dels corredors participants, la dels vencedors, la dels voluntaris i les forces de l’ordre que van ajudar a que tot isquera a la perfecció, la dels valencians que van eixir a animar i per tant, el somriure de l’organització al complet del Marató València Trinidad Alfonso.
Una satisfacció final que també els guanyadors i l’organització va voler compartir amb la premsa, que també va fer la seua particular marató durant estos dies, i sobretot, des del començament d’Expo Deporte València. Moltes imatges, vivències i anècdotes que quedaran per al record.
